La meva mare em va posar Margarida, una flor humil de pètals separats, com una premonició i un destí. Ric contínuament, i ja des de petita, la meva boca semblava una vall d’interminables somriures amb les tres dents separades. No m’he canviat tant, perquè els somriures allunyen els fracassos i criden la creativitat.

Pinto per viure-hi, per trobar la persona (màscara en llatí) i les persones darrera les seves aparences, per trobar-ne l’ànima des de la meva pròpia existència.

L’entusiasme pels retrats rau en la meva infantessa. La meva mare i les companyes de classe vàrem ser les meves primeres clientes. Les sirenes i els fons marins transparents hi estaven sempre presents. Segons Rilke, la pàtria es la infància: llum i mar, contes i faules, poesia i olors que sempre m’acompanyen. Començo a l’escola Massana d’art als 20 anys, ja embarassada, i dos anys desprès hi torno a la feina i faig la primera exposició amb companys de l’escola. Va ser una època fèrtil en aprenentatge vital i professional, dissenyo mocadors i il·lustracions per a revistes. I venc la meva primera obra a un desconegut, com no podia ser d’una altra manera.

Posteriorment, participo en la creació d’una editorial I una revista literària. Va ser una època especialment màgica, tot pintant als vespres en un petit espai de l’Avinguda Diagonal de Barcelona Però, la creació d’una escola d’art al costat de les Rambles, amb dos companys de l’escola, en fracassa. Sempre ens acompanya el fracàs, però l’aprenentatge ho requereix, com quan esborrones durant dies i nits aquell somriure que no se’t vol mostrar en un retrat.

Visc al districte d’Horta, també de Barcelona, on disposo d’un estudi i dono classes particulars. També hi col·laboro i dono classes a la Fundació Hervás Amezcua, de Gavà.
Continuo aprenent i transmetent tècniques noves i antigues dels retrats, i també en realitzo molts, per a particulars i per a exposicions individuals i col·lectives. Segueixo tenint el mateix somriure, la mateixa curiositat I les mateixes ganes de viure I de crear. L’ofici de pintar, per a mi, és l’ofici de viure. Em dic Margarida Garcia-Andreu, i us convido a que entreu en el meu món, que és el vostre. Benvinguts i benvingudes.